La Porxada

Berlín

Berlín és una ciutat plàstica, vitalista, cosmopolita, cultural i joiosa. Vius a Berlín i ja res sembla igual.

La  història de la ciutat i la modernitat conviuen a Berlín: l'Esglèsia del Record i el Reichstag, la Sinagoga jueva i el Sonycenter. Passejo pels seus carrers i no puc evitar reflexionar sobre l'ascens del socialnacionalisme a les eleccions del 1933, sobre el fexisme i l'exaltació de les masses, el genocidi jueu, el pacte germano-hispànic ( la guerra civil espanyola, la situació dels catalans i espanyols als camps d'extermini), la segona guerra mundial ( la destrucció de la civilització, de la cultura, i la imposició del horror i la destrucció), la reconstrucció del nou ordre i la posterior bipolarització de la comunitat internacional. Berlín m'evoca aquests pensaments.

Passejo per l'avinguda dels Til.lers i busco vestigis del mur, davant de la porta de Brandeburg una línia pintada a terra el simbolitza. En trobo un tros a un centre comercial i li faig una foto. Vaig al Chekpoint Charlie, pujo la rampa de la cúpula del Reichstag, m'afarto de quebacs i de cervesa. Visito la illa dels museus, al.luciono amb l'altar de Pèrgam... Berlín se m'escapa, plorifera i multicultural, té energia propia, és incandescent. Tot és possible a aquesta ciutat.

Avui estic de celebració amb la ciutat i els seus ciutadans: l'aniversari de la caiguda del mur.

D'ençà el 9 de novembre de 1989, al món s'han mantingut i s'han construït altres barreres, físiques i també culturals, econòmiques, polítiques, sociològiques, religioses i de gènere. Però moltes altres han i estàn desapareixent. Berlín simbolitza l'esperança de la caiguda dels murs que ens separen.

Discurs de Steve Jobs

Steven Paul Jobs, nascut el 1955, és el cap executiu de la companyia d'ordinadors Apple i també és soci dels estudis d'animació cinematogràfica Pixar. Apple va ser fundada per ell i Steve Wozniak el 1976 (Viquipèdia).

En aquest discurs, Steve comparteix amb l'auditòri tres experiències que li van marcar la seva trajectòria vital.

Rumbeta de la bona

Estimats Gertrudis,

En el temps de la realitat líquida, en què tot flueix i es transforma, heu decidit posar un punt i apart. En dieu fer guaret, com els pagesos, per tornar amb energies renovades.

Empreneu el nou camí amb el recolzament de qui estimem la vostra música i convençuts de què el retorn serà fructífer. Fins a la propera collita, roman el rebost ple de rumbeta de la bona.

Noèlia

Temps difícil per l'esglèsia

A les 12 comença el partit. El camp de fútbol de Llerona és ple de gom a gom. L'esglèsia de Santa Maria de Llerona obre les portes. On penseu que hi ha més gent?

Xurros amb...

xocolata. Un petit plaer d'un matí de diumenge.

Corrupció i dimissió.

De tant en tant, els ciutadans ens assabentem de casos de corrupció política. N'hi ha a la dreta, al centre i a l'esquerra. Ja que no és un atribut exclusiu d'una ideologia o partit polític, ni distingeix classes socials, en diem que és transversal.

S'afirma que no hi ha polítics corruptes, sinó persones corruptes que es dediquen a fer política. Són aquells que s'aprofiten de la gestió de la cosa pública en benefici propi. N'hi ha i n'hi haurà. Què hi farem. És la temptació de ficar la cullerada al pot de mel.

Els tribunals exigeixen responsabilitat jurídica en els supòsits en què aquests subjectes, enlloc de servir al seu càrrec, en fan ús pel seu propi benefici. Però el servidor públic ostenta la representació d'aquells que han votat al partit polític. Per tant, també s'ha de sotmetre a un judici ètic i/o moral.

Les democràcies del nostre entorn, en les que ens emmirallem, ens mostren exemples de renúncia d'un càrrec polític, en supòsits de frau, com a símbol d'honestedat cívica i normalitat democràtica. Qui decideix dedicar-se a la gestió dels interessos generals ha d'acceptar les conseqüències del seu rol. Quan hi ha elements per afirmar que ha sigut corrupte, ha de dimitir.

Jeremy Rifkin: la tercera revolució industrial

Us deixo dos enllaços a dues entrevistes a Jeremy Rifkin sobre: La tercera revolució industrial, energies alternatives i xarxes de coneixement. (Entrevista a El periodico de Catalunya i El País)

Aquest autor refelxiona sobre la primera i la segona revolució industrial i proposa un nou model económic sostenible.

Diu que " La segona revolució industrial, caracteritzada per l’electrificació centralitzada, el petroli, l’automòbil i la construcció, ha entrat en coma irreversible. L’efecte de la globalització ha desaparegut i no tornarà ni en dos ni en tres anys."

Reflexiona en torn la idea que "Els grans canvis han tingut lloc quan els nous règims d’energia han coincidit amb revolucions de comunicació. Això va passar entre el 1820 i el 1880, quan a Europa i els EUA va convergir l’alfabetització massiva amb l’aparició del carbó, el ferrocarril i el vapor. També al segle XX va tenir lloc la segona revolució industrial: l’electrificació va convergir amb el telègraf i el telèfon, i després amb la TV."

I proposa un nou model que anomena La tercera revolució industrial.

Es refereix a la comunicació distribuïda: "Mentre la tecnologia de l’electrificació és centralitzada, les tecnologies de la informació estan distribuïdes. Un nen pot enviar un correu electrònic a 2.000 milions de persones a la velocitat de la llum."

També diu que les energies distribuïdes, com "les que es troben a cada metre quadrat del planeta: el sol, el vent, les escombraries, les onades", són les energies del futur.

Manifesta que " A meitat de segle es produirà poca energia, l’excedent s’emmagatzemarà en piles d’hidrogen i es podrà compartir. L’energia distribuïda superarà qualsevol altra.

Quan la comunicació distribuïda organitzi l’energia distribuïda, tindrà lloc la tercera revolució industrial, que durarà uns 100 anys i modelarà una nova economia".

Passejada per Mataró

Barcelona

n'estic enamorada

Maripili?

Tres fragments copiats de 3 webs per saber què és una Maripili:

"S'ha anomenat la Síndrome de Maripili a les actituds no conscients de sabotatge que tenen les dones i són la conseqüència de la por a no ser volgudes. La professora García Ribas va obsera que les dones universitàries i professionals manifestaven actituds que perjudicaven enormement el seu desenvolupament personal i professional. Aquestes actituds enviaven a l'entorn un missatge d'insuficiència, de infantilidad independentment de l'edat i una recerca de protecció no verbalizada. Tota aquesta ritualización la ha qualificat de Sindrome de Maripili i després d'un seguiment minuciós de centenars de casos ha identificat el seu origen: la por de les dones a no ser volgudes, la por a no complaure l'expectatives de l'entorn; en resum la submissió com model existencial."

ABC informa que "Maripili es una mujer de cualquier edad que quiere agradar a todo el mundo, que lucha para ser buena en cada uno de los papeles que le ha tocado ejercer durante su vida, aunque esto implique un desgaste extremo tanto físico como psíquico, y que se desmorona cuando recibe un mensaje de rechazo o de censura», así resume la directora del I Congreso Internacional de Liderazgo Femenino, Carmen García Ribas, la situación de muchas profesionales de nuestro país.

El encuentro, pionero en Europa, se celebrará en Barcelona del 16 al 18 de septiembre y tiene por objetivo facilitar herramientas a las mujeres para que canalicen su talento profesional, de modo que alcanzar puestos directivos y de liderazgo sea algo más que una aspiración, combatiendo el llamado «Síndrome Maripili», según informa la organización."

20minutos: "El síndrome del ‘Manolo’ y la ‘Maripili’ se dispara. Los casos de hombres autoritarios y prepotentes y de mujeres sumisas hacen aumentar la atención sanitaria por depresión y ansiedad en los ambulatorios."

Bosses de plàstic

Ens proposen que substituïm les bosses de plàstic per materials que siguin respectuosos amb el medi ambient. Tant senzill com anar a comprar amb bosses de tela o cistells de vímet. La preservació de la terra depèn de nosaltres.

L' estiu

Què millor que anar a la platja i pendre un bany de sol amb sal.

Llegir, dormir, no fer res, panxa enlaire sota un cel blau.

Nit eivissenca

Volant he vist que no hi ha fronteres

Imatge de la costa marroquina

Riguem plegats:

APM, top 5 de caigudes.

8 juny 09

M'he regalat una posta de sol a les faldes del Teide.

Davant meu un mar de núvols.

Al fons la illa de la Palma.

Senzillament ESPECTACULAR.

La no identitat.

Imagineu-vos la situació. Estic al mercat de Bellavista comprant tomàquets i quan alço la vista veig que una figura avança entre la gent, una senyora amb la cara coberta. Al.luciono uns segons i torno a mirar: una dona vestida amb el txari coberta de caps a peus. Està sola, no compra, simplement es passeja pel mig del mercat. La segueixo amb la mirada fins que desapareix entre la gent. Segle XXI? M' indigno. No ho puc evitar.

Em pregunto com pot anar vestida d' aquesta manera. Recordo que no estic del tot en contra del fet que una persona adulta porti el vel al cap, però un burka? Busco raons per justificar que una persona s' amagui de la mirada dels altres per raons culturals i/ religioses. No les trobo (o no les vull trobar).

Per què? Perquè crec que el txari o el burka es contrari a la dignitat de les dones. Tenim una consciència de qui som i com ens perceben els altres. Amb la presència física ens interrelacionem desde el jo manifestat. El jo pren forma. El jo ens comunica amb els altres. Però si s'amaga sota un vestit, la persona passa a ser com un fantasma. Veu el món de lluny i no en forma part. El que em fa estar en contra del burka és que anul.la la dona fent-la invisible i desfà la seva identitat social i personal.

Sigues assertiu.

Totes les persones tenen dret a intentar aconseguir el que considerin millor per elles, sempre que no afecti negativament als altres.

Totes les persones tenen dret a ser respectades.

Totes les presones tenen dret a demanar ajuda, no exigir-la, i a negar-se a donar ajuda a els demés.

Totes les persones tenen dret a sentir emocions i a expressar-les sense ferir els sentiments dels demés.

Totes les persones tenen dret a tenir la seva pròpia opinió, sobre qualsevol tema o cicumstància, i a expressar-la sense ofendre intencionadament als demés.

Totes les persones tenen dret a equivocar-se en les seves actituds, opinions i comportaments.

De la cólera.

Qui domina la ira domina el seu pitjor enemic.

Català i Justícia.

Donem corda al català als jutjats; Gent dels jutjats de Catalunya, ens hem de posar les piles. Prou castellanismes i més cura amb la llengua escrit i parlada.

Moments.

El vent del febrer m' acarona suaument, damunt els núvols esquitxen el blau, al fons un home passeja un gos.

Camino pausadament, no vull les presses del cotxe. Al final del camí m'espera l'aigua de la piscina on la gravetat no hi juga. M' agrada nedar els diumenges pel matí.

Una passa. Una altra. Hi ha un gos que mou la cua, uns nois que juguen a bàsquet i al fons el Montseny amb el cim nevat.

Escolto els meus passos i els ocells piulant. Formo part del paisatge i tot esdevé perfecte. Un moment perfecte.

Tots sóm un

Que puc fer pel meu país.

Avui, Miguel Sebastián, ministre d' Indústria, Turisme i Comerç, ha proposat que consumim més producte nacional. El debat està servit. Tot i que hi ha opinions contràries, m' agradaria destacar dos aspectes d'aquesta mesura.

El primer, s' apel.la a la responsabilitat de les persones mitjançant el sentit comú: consumint productes nacionals ajudem a les nostres empreses i als nostres treballadors. D' aquesta manera, la mesura proposada pot ser una bona manera d'augmentar el PIB.

El segon, que de manera puntual pot ser positiu que les administracions ens suggereixin mesures d'implicació directa. El missatge és clar: podem ajudar a millorar el nostre sistema económic. Ens suggereixen un canvi d' actitud, substituïr el "que pot fer el meu país per mi" per " que puc fer jo pel meu pais".

Amb el poble palestí.

Vull expressar el meu rebuig de l' atac de l' exèrcit d' Israel contra la població palestina de la franja de Gaza. No és pot justificar de cap manera l'actuació indiscriminada contra població civil i contra persones protegides internacionalment.
No puc entendre que un exèrcit tan poderós com l' israelià faci ús de la seva força indiscriminadament en defensa de la seguretat del seu poble. Els fets són inqüestionables, després de 13 dies d'atac, la barbàrie arriba en forme d' imatges esfereïdores als telenotícies occidental. Avui, Israel no pot en consciència dir que el seu exèrcit té les mans netes.

El dret internacional, basat en principis de coexistència pacífica, ha de posar una limitació en l' actuació de tot estat. No es poden vulnerar els drets humans.

Crec en la pau entre el poble àrab i jueu. Israelians i palestins, són veïns i han de conviure en el mateix territori. S'han de comprendre mútuament i han de trobar punts en comú per construir un projecte vital de coexistència pacífica. El diàleg ha de ser el mecanisme pacificador de la zona. Mentrestant, els drets fonamentals han de ser respectats per totes les parts en conflicte.

El conflicte àrab-israelià és complexe. Per això, cal ser cautelós a l' hora de manifestar-se a favor d'uns, perquè sembla posicionar-se en contra dels altres. Tenint en compte aquesta premisa, dic que estic amb el poble palestí, i no contra Israel. Estic contra l' actuació del govern d' Israel que vulnera els principis més essencials per la convivència dels pobles.