El Nadal.

Avui celebro el meu sant. És el dia de les Nativitats i les Noelies. Potser pq em dic com em dic, m' agrada tant el Nadal. El millor regal: saber compartir els bons moments amb la gent que t' estimes.

Alea

Avui es celebra la rifa de Nadal. Agafo l' autobús per anar al centre i la radio sona amb la cantarina del nens que reparteixen sort i diners cada 22 de desembre. La sort és present al nostre voltant. Me la imagino com una dona amb dues ales que converteix en or tot allò que toca.

El capritx de la sort farà afortunats a uns pocs. La incertesa de l' atzar continuarà il.lusionant a qui viu amb la convicció que un any li tocarà la rifa.

Reflexió del dia: sóc afortunada malgrat no encerti la grossa. `

4 de desembre de 2008.

El 4 de desembre és l' aniversari de la Mari, una de les persones que més m' estimo.
Aquest any li he fet un dels millors regals.
El 2008 és un any màgic.

L' evolució de la humanitat: fusió de biologia i tecnologia.

Us deixo un enllaç a un llibre on-line que ens explica de manera planera la possible evolució del ser humà.

Feu-li una ullada a: Maquinas en el Paraiso.

Butan: el regne de la Felicitat.

A qui no li agradaria viure en un país en el què es proclama com a objectiu millorar la Felicitat Nacional Bruta. La veritat que no sé pas massa de Butàn, però m'estic pensat d'agafar l' avió direcció al regne del drac del tro.

La Felicitat com a mesura de la riquesa d' un país és una idea que m' il.lusiona. Gado Tshering, secretari de Salut de Butàn, ha declarat aque "Un país no es bueno o está desarrollado porque tenga mucho dinero, sino porque la gente viva feliz unida y se preocupe por los demás". Si es possible al Butan, pot ser possible en altres llocs. Butanitzem-nos una mica!

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=560470&idseccio_PK=1007&h=

http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008110800_9_180777__Sociedad-Butan-pais-indicador-Felicidad-Nacional-Bruta

http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2008/03/31/butan/

La importància del vot dels ciutadans.

Barack Obama ha cregut en el sistema democràtic. Ha tingut un molt bon equip d' assessors i una combinació de circumstàncies que l' han ajudat a arribar a ser el president dels Estats Units d' Amèrica.



Els ciutadans han votat, no només els que normalment participen activament, sinó aquells als que el missatge d' Obama ha mobilitzat. Aquest ha sigut el vot que ha marcat la diferència respecte McCain.

El dret a votar està contemplat a la nostra Constitució en l' article 23 i és un dret fonamental. El tenim tots els ciutadans pel sol fet d' assolir la majoria d' edat. Però també hauria de ser entès com un deure, no de forçosa imposició, sinó com un deure cívic, o fins tot moral, que s' hauria d' exercir o no, però de forma conscient. Per a mi, el que ha succeït a les eleccions nordamericanes, n' és un exemple molt recent, que ens ha de fer reflexionar sobre la importància del vot dels ciutadans.

Mesi.

És trist acomiadar-se d'un gat que t' estimes. Allà on siguis, adéu.

No a la violència.

Hi ha una part de la població del país basc que vol ser independent de l' estat espanyol. Hi ha una organització terrorista que lluita violentament per aconseguir aquest objectiu polític.
La resposta repressiva de l' estat és necessària quan es vulneren els principis democràtics de convivència, però no és suficient. A llarg plaç no garanteix la resolució d' un conflicte amb arrels polítiques. Així s' ha demostrat en la resolució d' altres conflictes similars en els que l' única solució ha estat la política.

Somiant un somni.

Llei de l' atracció.

Navegant he trobat aquest artícle que m' ha semblat interessant. Certament, la llei de l' atracció és qüestionable. No obstant, en l' ambit de la filosofia, la teologia, la fe o la psicologia, hi ha teories que fonamenten que un estat de pensament positiu produeix un gran benefici a nivell individual i social.

http://sanjulianlucas.blogspot.com/

Missatge: EL CANVI.

El moment del canvi ha arribat i els canvis no es fan pels governs. Es fan pels ciutadans.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20080829/discurso-integro-barack-obama-denver/272487.shtml

http://us.videos.starmedia.com/video/iLyROoaftLRB.html?&utm_source=starmedia&utm_medium=edited&utm_term=si_podemos_obama&utm_content=especial_usa&utm_campaign=us

Sortida del sol a Roses.

Roses té el seu origen a l' antiga colònia grega de Rhode que segons les fonts antigues va ser fundada pels rodis abans del 776 a. C., any de la Primera Olimpíada.

Molt aprop d' aquí.

Molt aprop d' aquí, de la nostra Barcelona, hi ha hagut una guerra. La guerra que sempre és destrucció i mort, sigui on sigui i pels motius que siguin. Aquest dies hem vist imatges de tancs pels carrers, de fugida de població, de por, d'atacs indiscriminats. Imatges de guerra a una ciutat no tant lluny de la nostra.

Barcelona durant la guerra civil va patir la destrucció als seus carrers. Els bombardejos de la flota italiana viscuts els dies 16, 17 y 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament el 25% del total de víctimes a la ciutat, sinó que van inaugurar un nou model de guerra: el bombardeix sistemàtic sobre la població civil.

D´ençà la població civil ha sigut i és objectiu militar. Malgrat totes les convencions internacionals i les regulacions de dret intern, és una realitat. S'imposa la llei del més fort sobre el més feble.

La població del segle XXI mor víctima de la injustícia dels poderosos.

Palabras para ti.

PALABRAS PARA JULIA.

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante un muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentiras perdida y sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en tí como ahora pienso.

Un hombre sólo una mujer
así tomados de uno en uno
son como polvo no son nada.

Pero cuando yo te hablo a tí
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otros hombres.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en tí como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en tí como ahora pienso.

José Agustín Goytisolo

Dones i Homes.

Frases.

Los grandes espíritus siempre han encontrado una violenta oposición de parte de mentes mediocres.


Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntad.

Comienza a manifestarse la madurez cuando sentimos que nuestra preocupación es mayor por los demás que por nosotros mismos

Pas a pas.

El debat de les idees contribueix a que la raó triomfi. Realment no hi ha arguments teològics que demostrin que la dona no pugui exercir el ministeri diví o formar part de la jerarquia eclesiàstica.
Notícies com aquesta demostren que hi ha moltes persones, homes i dones, que creuen i treballen per la igualtat d' oportunitats de totes les persones.
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/07/internacional/1215467830.html

Ingrid Betancourt

Les paraules de l'Íngrid Betancourt arriben amb força al cor de la comunitat internacional. La seva alliberació contribueix a fer visible el patiment dels segrestat i de les víctimes de les FARC.

La pau és l' esperança que ha de tenir tot poble que vol superar una etapa traumàtica en la seva història. I, tanmateix, és el deute que tota societat ha de complir per a les seves generacions futures.

El teu testimoni és un cant a la vida i a la dignitat humana. Ingrid, benvinguda a la Llibertat.



http://www.elpais.com/audios/internacional/Entrevista/Ingrid/Betancourt/Ventana/elpaudint/20080703csrcsrint_10/Aes/

Plou i fa sol.

El clima mediterrani es caracteritza per pluges a la primavera. No obstant, les primaveres que recordo ençà tinc consciència no han sigut pas massa plujenques.
Plou i plou molt. El camp esclata en verd. La temperatura és molt agradable. L 'aigua que cau és un regal del cel.

Ara fa un any, per aquestes dates la situació era molt diferent, mancança d' aigua i risc d' incendi. La falta de pluja va servir, i continua servint, de pretext per pujar el to del debat polític.
Com pot ésser l' aigua, font de vida, font de confrontació ciutadana. Siguem conseqüents. La política envers de l' aigua no pot dependre de si plou o fa sol.

I tot s' acaba aqui.

I tot s'acaba amb una signatura i una ratificació davant del Jutge. Tants anys de matrimoni i tants sentiments en comú esborrats en un acte solemne. L' autoritat diu que dues persones estan casades i el dret a ser feliços queda legitimat. Per sempre? No, fins que l' autoritat dissol el vincle matrimonial.

Quan la gent es casa no pensa que la declaració de voler el matrimoni com a contracte matrimonial no és pas garantia de res. Només intervé l' Estat per certificar quelcom que li és en el fons aliè. Quelcom que s' escapa de la seva jurisdicció. Que no pot imposar, el fet que dues persones s' estimin per sempre. No s' ha d'oblidar que el vincle matrimonial és un lligam voluntari i que ha de cessar en el moment que una de les dues persones no vol compartir la seva vida amb l' altra.

Dit així, podria semblar un discurs contra el matrimoni com a institució familiar. No estic pas encontra del matrimoni, ni del sagrament matrimonial. Però si que estic cansada d' aquelles persones que pensen que el matrimoni és garantia de felicitat.

El camí de Núria.

La meva contribució

Ser membre actiu de la xarxa i expressar les meves idees en un blog.



Aquesta és la meva petita contribució.

El retrobament.

Quan surto de l' estació de tren el primer que veig és l' Arc de Triomf. Sóc a Barcelona i camino cap a la feina als Jutjats de Passeig Lluís Companys.



Tanco els ulls i recordo quan surtia de l' estació i caminava cap a la Universitat al costat d' Estació de França. Han passat vuit anys. Han passat moltes coses.

No obstant, tinc una sensació ben estranya. Es com si tornes al començament, com si després d`un llarg camí, torno precisament al lloc on em vaig perdre.

Maig 2008

el Pensament i les Paraules


el Pensament i les Accions

Benvinguts



maig 2008