De tant en tant, els ciutadans ens assabentem de casos de corrupció política. N'hi ha a la dreta, al centre i a l'esquerra. Ja que no és un atribut exclusiu d'una ideologia o partit polític, ni distingeix classes socials, en diem que és transversal.
S'afirma que no hi ha polítics corruptes, sinó persones corruptes que es dediquen a fer política. Són aquells que s'aprofiten de la gestió de la cosa pública en benefici propi. N'hi ha i n'hi haurà. Què hi farem. És la temptació de ficar la cullerada al pot de mel.
Els tribunals exigeixen responsabilitat jurídica en els supòsits en què aquests subjectes, enlloc de servir al seu càrrec, en fan ús pel seu propi benefici. Però el servidor públic ostenta la representació d'aquells que han votat al partit polític. Per tant, també s'ha de sotmetre a un judici ètic i/o moral.
Les democràcies del nostre entorn, en les que ens emmirallem, ens mostren exemples de renúncia d'un càrrec polític, en supòsits de frau, com a símbol d'honestedat cívica i normalitat democràtica. Qui decideix dedicar-se a la gestió dels interessos generals ha d'acceptar les conseqüències del seu rol. Quan hi ha elements per afirmar que ha sigut corrupte, ha de dimitir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada