dilluns, 20 d’abril del 2009

La no identitat.

Imagineu-vos la situació. Estic al mercat de Bellavista comprant tomàquets i quan alço la vista veig que una figura avança entre la gent, una senyora amb la cara coberta. Al.luciono uns segons i torno a mirar: una dona vestida amb el txari coberta de caps a peus. Està sola, no compra, simplement es passeja pel mig del mercat. La segueixo amb la mirada fins que desapareix entre la gent. Segle XXI? M' indigno. No ho puc evitar.

Em pregunto com pot anar vestida d' aquesta manera. Recordo que no estic del tot en contra del fet que una persona adulta porti el vel al cap, però un burka? Busco raons per justificar que una persona s' amagui de la mirada dels altres per raons culturals i/ religioses. No les trobo (o no les vull trobar).

Per què? Perquè crec que el txari o el burka es contrari a la dignitat de les dones. Tenim una consciència de qui som i com ens perceben els altres. Amb la presència física ens interrelacionem desde el jo manifestat. El jo pren forma. El jo ens comunica amb els altres. Però si s'amaga sota un vestit, la persona passa a ser com un fantasma. Veu el món de lluny i no en forma part. El que em fa estar en contra del burka és que anul.la la dona fent-la invisible i desfà la seva identitat social i personal.