Berlín

Berlín és una ciutat plàstica, vitalista, cosmopolita, cultural i joiosa. Vius a Berlín i ja res sembla igual.

La  història de la ciutat i la modernitat conviuen a Berlín: l'Esglèsia del Record i el Reichstag, la Sinagoga jueva i el Sonycenter. Passejo pels seus carrers i no puc evitar reflexionar sobre l'ascens del socialnacionalisme a les eleccions del 1933, sobre el fexisme i l'exaltació de les masses, el genocidi jueu, el pacte germano-hispànic ( la guerra civil espanyola, la situació dels catalans i espanyols als camps d'extermini), la segona guerra mundial ( la destrucció de la civilització, de la cultura, i la imposició del horror i la destrucció), la reconstrucció del nou ordre i la posterior bipolarització de la comunitat internacional. Berlín m'evoca aquests pensaments.

Passejo per l'avinguda dels Til.lers i busco vestigis del mur, davant de la porta de Brandeburg una línia pintada a terra el simbolitza. En trobo un tros a un centre comercial i li faig una foto. Vaig al Chekpoint Charlie, pujo la rampa de la cúpula del Reichstag, m'afarto de quebacs i de cervesa. Visito la illa dels museus, al.luciono amb l'altar de Pèrgam... Berlín se m'escapa, plorifera i multicultural, té energia propia, és incandescent. Tot és possible a aquesta ciutat.

Avui estic de celebració amb la ciutat i els seus ciutadans: l'aniversari de la caiguda del mur.

D'ençà el 9 de novembre de 1989, al món s'han mantingut i s'han construït altres barreres, físiques i també culturals, econòmiques, polítiques, sociològiques, religioses i de gènere. Però moltes altres han i estàn desapareixent. Berlín simbolitza l'esperança de la caiguda dels murs que ens separen.