El vent del febrer m' acarona suaument, damunt els núvols esquitxen el blau, al fons un home passeja un gos.
Camino pausadament, no vull les presses del cotxe. Al final del camí m'espera l'aigua de la piscina on la gravetat no hi juga. M' agrada nedar els diumenges pel matí.
Una passa. Una altra. Hi ha un gos que mou la cua, uns nois que juguen a bàsquet i al fons el Montseny amb el cim nevat.
Escolto els meus passos i els ocells piulant. Formo part del paisatge i tot esdevé perfecte. Un moment perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada