Discurs de Steve Jobs

Steven Paul Jobs, nascut el 1955, és el cap executiu de la companyia d'ordinadors Apple i també és soci dels estudis d'animació cinematogràfica Pixar. Apple va ser fundada per ell i Steve Wozniak el 1976 (Viquipèdia).

En aquest discurs, Steve comparteix amb l'auditòri tres experiències que li van marcar la seva trajectòria vital.

Rumbeta de la bona

Estimats Gertrudis,

En el temps de la realitat líquida, en què tot flueix i es transforma, heu decidit posar un punt i apart. En dieu fer guaret, com els pagesos, per tornar amb energies renovades.

Empreneu el nou camí amb el recolzament de qui estimem la vostra música i convençuts de què el retorn serà fructífer. Fins a la propera collita, roman el rebost ple de rumbeta de la bona.

Noèlia

Temps difícil per l'esglèsia

A les 12 comença el partit. El camp de fútbol de Llerona és ple de gom a gom. L'esglèsia de Santa Maria de Llerona obre les portes. On penseu que hi ha més gent?

Xurros amb...

xocolata. Un petit plaer d'un matí de diumenge.

Corrupció i dimissió.

De tant en tant, els ciutadans ens assabentem de casos de corrupció política. N'hi ha a la dreta, al centre i a l'esquerra. Ja que no és un atribut exclusiu d'una ideologia o partit polític, ni distingeix classes socials, en diem que és transversal.

S'afirma que no hi ha polítics corruptes, sinó persones corruptes que es dediquen a fer política. Són aquells que s'aprofiten de la gestió de la cosa pública en benefici propi. N'hi ha i n'hi haurà. Què hi farem. És la temptació de ficar la cullerada al pot de mel.

Els tribunals exigeixen responsabilitat jurídica en els supòsits en què aquests subjectes, enlloc de servir al seu càrrec, en fan ús pel seu propi benefici. Però el servidor públic ostenta la representació d'aquells que han votat al partit polític. Per tant, també s'ha de sotmetre a un judici ètic i/o moral.

Les democràcies del nostre entorn, en les que ens emmirallem, ens mostren exemples de renúncia d'un càrrec polític, en supòsits de frau, com a símbol d'honestedat cívica i normalitat democràtica. Qui decideix dedicar-se a la gestió dels interessos generals ha d'acceptar les conseqüències del seu rol. Quan hi ha elements per afirmar que ha sigut corrupte, ha de dimitir.

Jeremy Rifkin: la tercera revolució industrial

Us deixo dos enllaços a dues entrevistes a Jeremy Rifkin sobre: La tercera revolució industrial, energies alternatives i xarxes de coneixement. (Entrevista a El periodico de Catalunya i El País)

Aquest autor refelxiona sobre la primera i la segona revolució industrial i proposa un nou model económic sostenible.

Diu que " La segona revolució industrial, caracteritzada per l’electrificació centralitzada, el petroli, l’automòbil i la construcció, ha entrat en coma irreversible. L’efecte de la globalització ha desaparegut i no tornarà ni en dos ni en tres anys."

Reflexiona en torn la idea que "Els grans canvis han tingut lloc quan els nous règims d’energia han coincidit amb revolucions de comunicació. Això va passar entre el 1820 i el 1880, quan a Europa i els EUA va convergir l’alfabetització massiva amb l’aparició del carbó, el ferrocarril i el vapor. També al segle XX va tenir lloc la segona revolució industrial: l’electrificació va convergir amb el telègraf i el telèfon, i després amb la TV."

I proposa un nou model que anomena La tercera revolució industrial.

Es refereix a la comunicació distribuïda: "Mentre la tecnologia de l’electrificació és centralitzada, les tecnologies de la informació estan distribuïdes. Un nen pot enviar un correu electrònic a 2.000 milions de persones a la velocitat de la llum."

També diu que les energies distribuïdes, com "les que es troben a cada metre quadrat del planeta: el sol, el vent, les escombraries, les onades", són les energies del futur.

Manifesta que " A meitat de segle es produirà poca energia, l’excedent s’emmagatzemarà en piles d’hidrogen i es podrà compartir. L’energia distribuïda superarà qualsevol altra.

Quan la comunicació distribuïda organitzi l’energia distribuïda, tindrà lloc la tercera revolució industrial, que durarà uns 100 anys i modelarà una nova economia".

Passejada per Mataró