I tot s'acaba amb una signatura i una ratificació davant del Jutge. Tants anys de matrimoni i tants sentiments en comú esborrats en un acte solemne. L' autoritat diu que dues persones estan casades i el dret a ser feliços queda legitimat. Per sempre? No, fins que l' autoritat dissol el vincle matrimonial.
Quan la gent es casa no pensa que la declaració de voler el matrimoni com a contracte matrimonial no és pas garantia de res. Només intervé l' Estat per certificar quelcom que li és en el fons aliè. Quelcom que s' escapa de la seva jurisdicció. Que no pot imposar, el fet que dues persones s' estimin per sempre. No s' ha d'oblidar que el vincle matrimonial és un lligam voluntari i que ha de cessar en el moment que una de les dues persones no vol compartir la seva vida amb l' altra.
Dit així, podria semblar un discurs contra el matrimoni com a institució familiar. No estic pas encontra del matrimoni, ni del sagrament matrimonial. Però si que estic cansada d' aquelles persones que pensen que el matrimoni és garantia de felicitat.
1 comentari:
Totalment d'acord, apart de que s'hauria de saber que el estimar no està directament relacionat amb el fet de casar-se, ni casar-se amb el fet d'estimar.
Salutacions d'un navegador de la red !
Publica un comentari a l'entrada